Seguir les petjades de la història per a ser més rics. Viatjar al passat a través de la recerca, l’estudi i el treball en una comarca que ha envellit a la vora del riu, contemplant impàvida el pas de les civilitzacions, les tradicions, els avenços tecnològics. Hereus de la tradició dels estudis de noms com Carmel Biarnés, Josep Maria Pros o Pere Muñoz, diversos col•lectius de la Ribera d’Ebre treballen avui per desentelar alguns dels secrets que els anys han cobert de pols i cendra.
L’afany del saber, de reviure uns anys del passat més gloriós al cor de la Ribera es guarda en una llarga i ampla nau industrial a les afores de Móra la Nova, travessada per un bon grapat de raïls de ferro. La immensa nau acull l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI) formada per desenes de persones voluntàries, vingudes d’arreu de Catalunya i que, amb precisió quirúrgica, treballen en la rehabilitació d’antigues locomotores que durant el segle passat viatjaven per tot l’Estat i que tenien a Móra la Nova un nucli important d’emmagatzematge i reparació. El president de l’entitat, l’arquitecte Jordi Sasplugas, assegura que “durant la primera meitat del segle XX, Móra la Nova va acollir una de les cotxeres més importants del sud de Catalunya, que va ser un actiu importantíssim de riquesa i prosperitat, no només a Móra la Nova sinó també a tota la comarca”.
Voluntaris restaurant la Mikado a la cotxera de Móra la Nova. Foto: APPFI
Entre desenes de vagons i locomotores, hi destaquen algunes màquines com la Bonita –una màquina de vapor vinguda al 2012 procedent de l’estació madrilenya de Delicias-, la Yeyé –una locomotora Dièsel de 1969- o la imponent Mikado –locomotora de vapor construïda el 1957- que actualment s’està rehabilitant per poder-la tornar a posar en funcionament ja de cara al 2015. “És una maquinària molt complexa i antiga, que ha patit deteriorament i, amb l’ajut de diversos tècnics britànics estem desmuntat tota la locomotora per tal de diagnosticar quins desperfectes té i poder solucionar-los, una tasca que tardarà gairebé un any a completar-se”, assegura Sasplugas.
A banda del component nostàlgic que empeny els voluntaris a invertir centenars d’hores recuperant les màquines, l’associació del ferrocarril té com a objectiu principal poder posar en funcionament en els propers anys un tren turístic d’època, que viatgi de Reus a a Casp, passant per Móra, com feia antigament. “Es tracta d’un convoi d’època que recorreria les vies que existeixen en l’actualitat amb l’objectiu de captar bona part del turisme de la Costa Daurada i portar-lo cap al territori mitjançant un actiu turístic que avui no tenim”, conclou Jordi Sasplugas.
L’esplendor del ferrocarril a la comarca es va veure alterada per la Guerra Civil Espanyola (1936-39), que l’any 1938 va convertir el territori en la batalla més sagnant que recorda el país. Es calcula que hi van perdre la vida més de 17.000 persones, víctimes dels bombardejos, els trets i la metralla. Pobles sencers van ser destruïts, com és el cas de Corbera d’Ebre, on ara diverses associacions treballen en la recerca per a aprofundir en els les maniobres bèl•liques dels quinze mesos que va durar la Batalla de l’Ebre, però també per a conèixer la vida quotidiana dels soldats i de la població civil durant el conflicte. Amb aquest objectiu, associacions com la del Poble Vell de Corbera, o l’associació Cota 402 estan treballant en la rehabilitació de diversos espais de la contesa, que desperten gran interès entre estudiosos d’aquest conflicte arreu del món. Assegut en el seu museu privat, Pere Sanz, membre de les dos associacions, explica que conserva més d’un miler de peces sobre la batalla de l’Ebre. A la sala ‘La Trinxera’, Sanz hi exhibeix tant material bèl•lic, com bombarders antiaeris, granades o fusells, com també el material que servia en el dia a dia dels soldats, com les medicines, jocs, correu postal, uniformes o llaunes de provisions. “Tinc un paquet de tabac republicà que va ser reciclat pels nacionals, amb el segell franquista posat sobre el paquet, i dos baralles de cartes, l’una amb la corona monàrquica dels nacionals a la capseta i l’altra amb una corona medieval republicana” explica Sanz exemplificant la riquesa de l’exposició.
Detall del museu la Trinxera, a Corbera d’Ebre. Foto: Ebredigital.cat
Juntament amb els companys de l’associació Cota 402, Sanz treballa en la reconstrucció d’aquest espai (la cota 402) situat en una posició elevada entre Corbera i Gandesa i que va acollir el punt de comandament de la 35a Divisió Republicana. Amb l’objectiu de convertir les restes de les trinxeres en un museu a l’aire lliure, els voluntaris han excavat l’entorn, s’ha recuperat l’espai desgastat per la vegetació i la intempèrie i s’han reconstruït algunes estructures del comandament amb materials de l’època. Tot plegat amb l’objectiu de poder aprofundir en els fets més rellevants de l’últim segle al territori, i que ara es volen convertir en un atractiu turístic de primer ordre per a que la gent pugui conèixer la tragèdia in situ. “Oferim visites per a tothom qui ho vulgui, que pot començar la visita a la muntanya, a la zona de comandament republicà, baixar al Poble Vell de Corbera per a veure la desolació que van provocar les bombes i acabar la visita al museu de la Trinxera, on pot observar tota mena d’objectes de l’època”, explica Pere Sanz.
Una visita guiada a les trinxeres de la Cota 402. Foto: latrinxera.es
La Guerra es va endur moltes vides, va destruir pobles sencers i va canviar radicalment la manera de viure als pobles que la van patir sobre el seu terreny. Els combats, l’exili i la repressió posterior van fer que molts municipis de la Ribera perdéssin, fins i tot, les seues tradicions més emblemàtiques, com per exemple el seu ball de jota. A la Ribera d’Ebre parlar de jotes és tocar l’essència de la comarca. És una tradició heretada de temps immemorials i que a cada localitat va evolucionar de manera que a cada municipi es balla diferent respecte la resta. “En alguns casos es ballava amb coques a la mà, en altres casos es puntejava amb els dits, o fins i tot en alguns pobles, com ara Benissanet, els homes la ballaven tirant petards a les faldilles de les noies més atractives de la festa”, assegura la presidenta del grup de jotes de la Ribera “Lo fardell patxetí”, Mireia Grangé.
La festa de la jota 2013 es va celebrar a Ascó. Foto: Lajota de la Ribera d’Ebre
El 2010, només sis municipis de la Ribera d’Ebre conservaven el seu ritme tradicional i els seus particulars passos de ballar la jota. Va ser llavors quan diferents balladors i estudiosos de diferents municipis riberencs es van posar a treballar per a recuperar els ritmes, les coreografies i les particularitats de les jotes del passat. Grangé destaca que “en molts casos es va recórrer a l’obra del folklorista Josep Bargalló, que va investigar la jota a la comarca, a la vegada que s’hi incloïen alguns trets innovadors, però en molts altres casos es va poder recuperar en major mesura, gràcies a la memòria viva de la gent gran de cada municipi”. Al 2014 ja són catorze els pobles de la comarca que han recuperat el seu ball tradicional.
Fruit de la cooperació per recuperar i popularitzar la jota, fa cinc anys va nàixer la festa de la jota de la Ribera d’Ebre, un esdeveniment festiu itinerant pels pobles de la comarca, que consisteix en una ballada multitudinària de jotes, on la colla de cada municipi ensenya els seus particulars passos de ball a la resta. Enguany, la festa visitarà Riba-roja d’Ebre, que compleix vint anys de la recuperació del seu ball tradicional. “Un grup de treball ens vam reunir i vam parlar amb gent gran del poble, alguns fins i tot amb més de cent anys, i també a antics músics que antigament l’havien tocat”, assegura l’estudiós riba-rojà Josep S. Cid. Tot i això, Mireia Grangé assegura que “gran part dels balls tenien les seues particularitats però eren molt improvisats i, per tant, l’existència d’una coreografia és mentida, però ara cal marcar bé els passos per popularitzar-la i que la gent pugui aprendre a ballar-la i després, afegir-hi la innovació”.
Una altra iniciativa de recerca per a recuperar tradicions perdudes a la comarca la trobem en els treballs dels col•legis i instituts de la Ribera i la Terra Alta que, encapçalats pel professor de l’Institut de Flix, Biel Pubill, i l’Associació cultural lo Llaüt -d’Ascó- han editat
Una de les edicions del Tradijoc, a Móra d’Ebre. Foto: Biel Pubill
diversos reculls de jocs populars a la comarca. Lo caça fardatxo, la trisella o els quatre cantons són només alguns dels jocs que antigament es practicaven en les festes majors de la comarca i que avui, gràcies al treball de professors i alumnes s’han inventariat com a part de la història del territori.
Amb aquesta voluntat de recuperar els antics jocs l’any 2005 va nàixer el Tradijoc com una activitat compartida entre els alumnes de primer d’ESO de l’IES Flix, l’IES Julio Antonio de Móra d’Ebre i l’Escola Santa Teresa de Móra d’Ebre en la qual els alumnes dels tres centres jugaven als jocs populars que es practicaven anteriorment. A dia d’avui hi participen la majoria de centres de la Ribera i la Terra Alta i, segons el professor Biel Pubill, “el Tradijoc s’ha consolidat com una eina de convivència, interrelació i treball en equip dels diferents centres de la comarca”. Fruit d’aquest treball, el 2008 les localitats d’Ascó i Móra la Nova van acollir el congrés internacional de Jocs en la Història.
Posant el nas 